“Si ens n’adonem, guanyem”.  Susana Lliberos.

Ens fluïen els temps, tots els enllaços,
i aquell vent africà ens aplacava l’ànsia de les presses.
Tot era fet a mida, el silenci del camp, el matalàs…

Entre el sol i la gent, es depurava el vers,
clamaven les mirades, les olors ens premien les nines i les panxes…
Sonava la campana tan rotunda i pausada
i un poder medieval digeria com mai essències
d’altra gent que ens amaraven.

Aquells ocres dispersos ens feien desertar velles estampes. Vigilàvem les pedres del camí, les revoltes estrictes.

Melmelada de fruites, te, café, i altra volta a buscar
la cadència de les hores i dels gestos, del paladar amable
que assaboria els vespres amb aquell greu silenci custodiat
per romer i licors i el fresseig de les ales dels grills entre la calma…
-Tan prematura i casta, aquesta joia, que escriu sense resoldre altres ventures-
Era un escàndol d’estrelles i de vinyes.

Venia el vent i s’enramava als llavis…
Tanta bellesa alhora ens redimia d’aquell tenaç i obscé despertar dels diumenges.

Deixa un comentari

2016 Col·lectiu Camí Fondo © Tots els drets reservats/Todos los derechos reservados/All rights reserved.