“Propietats de la Pena”. Vicent Andrés Estellés.

Les paraules inconscients
que una tendresa et va dictar,
on són? De vegades les dius,
i les dius amb malenconia.

Vares crear una familia.
Tenies un desig de pàtria,
no era sols el desig d’un cos.

Una voluntat fundadora,
una intensa civilitat
instaurares en el principi:
un veïnat, un pis humil,
la taula a punt, el llit a punt.

Ara veus com creixen els fills,
i se te imposa una conciència,
la paraula greu i precisa,
sentiment de comunitat.

Aquest no és un text didàctic:
és, més bé, un poema d’amor,
el poema del teu amor,
el poema de tot l’amor.

El veïnat i la ciutat
i la casa i els fills que creixen,
el jornal diari que et guanyes.

No cantes, ara. No cal; no cal.
Des de la terrassa, contemples
les avingudes, la ciutat,
el curs lent, prestigiós, del riu.
A l’altra banda veus la mar.

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemas
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltada condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestamente,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten, o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la conciència
de no ser rés sinó s’és poble.

I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Deixa un comentari

2016 Col·lectiu Camí Fondo © Tots els drets reservats/Todos los derechos reservados/All rights reserved.