“¡Oh Calcuta!”. Del poemari de Vicent Andrés Estellés.

¿Tu no has estat mai a Calcuta?
no, jo tampoc.

peró hauria estat molt agradable d’haver estat a calcuta
una vegada
aquell dia
haver recorregut els seus carrers
haver jagut amb la esposa d’aquell militar anglés
sempre tan desfisiosa
i recordar-ho ara tot.

Per example
aquest vespre inutil de diumenge
açí
como som ara on som ara
exactament damunt aquest mateix llit desfet
l’un al costat de l’altre
nus
com ara
després d’haver fet l’amor i d’haver-lo tornat a fer
i recordar calcuta
i dir
¿tu no has estat mai a Calcuta?
oh sí
¿et recordes?
sí.

I podriem parlar tots dos de Calcuta,
i no com ara,
que no podem parlar de Calcuta,
tu no has estat mai a Calcuta,
jo no he estat mai a Calcuta,
¿com podrem parlar, doncs, de Calcuta?
¿qué podrem fer?
¿realment, no has estat mai a Calcuta?
almenys en tindràs l’enyor de Calcuta
com jo.

Ara
mentres davalla molt peresosament el cap-al-tard
i som nus
tu i jo
escampats damunt el llit
tu del costat dret
donant-me la esquena
la infame rodonor del cul
jo boca amunt
mirant el cel mirant Calcuta
fumant molt lentament
mentres Calcuta es desenvolupa com un fum
i no dic Calcuta
però evoque Calcuta
car jo he estat a Calcuta
una vegada
i fou allí on et vaig trobar
¿o potser no vares ésser tu?
¿tu no has estat mai a Calcuta?

M’agradaria avui parlar amb alguna persona que
hagués anat a Calcuta
com jo
que mai no he estat a Calcuta.

Deixa un comentari

2016 Col·lectiu Camí Fondo © Tots els drets reservats/Todos los derechos reservados/All rights reserved.